CRÒNICA D’UN DISC
Fa més de quinze anys, a la localitat
càntabra de Noja, vaig descobrir el pàdel. Des
de llavors i sempre que m’ho ha permès la maleïda
tendinitis, no he deixat de gaudir amb aquest esport apassionant
i agraït.
Fa uns tres anys, eren habituals els partits
amb Jon Lasuen (?...?), Lucio Mikel i Jon (???). Amb aquests
companys vaig descobrir fins a quin punt es pot estar “enganxat”,
ja que em portaven a jugar amb vent, sol, aigua i neu. En
bromes els deia que patien “Padelitis” i vaig
pensar que amb aquest fenomen havia de fer alguna cosa. Així
vaig començar a gestar el que és el meu desè
treball discogràfic, un disc molt especial dedicat
a Jon Lasuen, perquè ja no es troba entre nosaltres
però el recordem cada cop que juguem.
La tasca més difícil estava
en escriure uns textos que no pequessin d’horteres,
i que traslladessin a tots els amants del pàdel les
sensacions i emocions que es senten al practicar aquest esport,
i que quan escoltessin les lletres les sentissin com a pròpies,
com si ells les haguessin escrit.
Vaig anar enumerant peculiaritats i donant
a cada lletra un tema. El primer text que vaig escriure va
ser “Si ho proves, repeteixes”, que va anar fluint
sobre el paper amb suma facilitat, ja que cada vers em duia
al següent como si l’estigués llegint enlloc
de escrivint. El cert és que en el mes d’agost
ja tenia escrites pràcticament totes les lletres, algunes
amb sentit de l’humor, morboses, divertides, suggerents,
satíriques, i havia aconseguit no caure en un monotema
i parlar del pàdel com a fenomen social i a l’inversa,
parlar de la societat aprofitant-me del pàdel.
La part musical havia de ser apte per a qualsevol
públic, fàcil d’escoltar i de cantar,
comercial i directa. I la millor manera era treballar el disc
en una vessant pop-rock, amb aires del sud i algun toc de
flamenc, un món lluny de la meva trajectòria
però extraordinàriament atractiu. Els dos arreglistes
amb els que he treballat van entendre perfectament el meu
concepte, la qual cosa es reflexa en el resultat final.
En un treball d’aquestes característiques
no podien faltar els veritables protagonistes: els jugadors
i jugadores de pàdel, que ens fan gaudir d’allò
més en els seus partits. Per això vaig pensar
en ells i elles per interpretar “La meva Argentina de
l’ànima”, una cançó escrita
amb frases fetes sobre l’ànima. A més
a més, volia comptar també amb representants
dels diferents estaments que composen el pàdel.
També vaig voler fer una cançó per a
nens que representi el futur del pàdel, les escoles,
l’educació i l’esportivitat, la diversió,
però finalment vaig decidir que un cor de nens cantés
la tornada de “Si ho proves, repeteixes”, per
ser una de les cançons que més els ha agradat.
Ells representen el futur.
Per a mi, aquest disc ha estat un repte
per la peculiaritat de la temàtica, un repte que m’ha
fet créixer com a lletrista i compositor; ara només
penso en que us agradi i que ho gaudiu. Gràcies.
|
