Música: Joseba Gotzon
Letras: Joseba Gotzon, Mercedes Estibaliz e Iñaki Ojeda (6)
Arreglos: José Luis Canal (2, 3, 4, 5, 6, 7, 9), Pedro Hoyuelos (1, 8), Joseba Gotzon (10)
Batería: Hasier Oleaga
Bajoa: “Tato” Gracia
Piano y teclados: J. Martín
Guitarra acústica y clásica: Joseba Gotzon
Guitarra flamenca: Héctor de la Vega (8)
Percusión y coro: Daniel Amat (10)

Producción ejecutiva: Joseba Gotzon
Producción musical: Joseba Gotzon y Juanan Ros
Grabación y mezclas: Juanan Ros
Fotografías: Iñaki García Uribe
Diseño: Igarkaute
Fotocomposición: NOP
Fabricación: Sarbide
Grabado en directo en los estudios El Cantón de la Soledad de Vitoria-Gasteiz en los meses de julio, agosto y septiembre.

Distribución: Zabaltzen

Las fotografías se han realizado en la playa de Bakio el 19 de junio de 2006.

La canción “I t’enyorem molt” está basada en la “Carta de Roger i Jordi a Montse en el dia del seu aniversari de l’any 2005” escrita por Jordi Baiget. La canción “Bagdad” está basada en el poema escrito por Mawj Al Obaidi niña de nueve años víctima de la guerra de Irak.

Agradecimientos:
A los músicos Blas Fernández, José Luis Canal y Luis Alberto Requejo por estos cuatro años de su compañía en directo; al poeta catalán Carles Duarte; a Pere Camps por su confianza; a Jordi Baiget por su amistad; a Patxi Lebrancón de la tienda La Fusa de Vitoria-Gasteiz por cedernos la percusión; a Yolanda Arteagoitia, Eider Torrijos, Helene Varela González e Itxaso Gorbeña Garai.

GRIS es una colección de canciones escritas entre los años 1988 y 2006 urteen que fueron interpretadas en diferentes proyectos pero que nunca fueron grabadas salvo “Deserria” (Lp Kalapo, 1988)

GRIS es la herencia de una época inédita donde se ironiza a la sociedad en que vivimos, se denuncian guerras legales e ilegales y se cuentan historias de amor sumergidas en reflexiones personales.

Con GRIS Joseba Gotzon retorna al mundo del pop comercial, manteniendo el sonido acústico y trabajando diferentes ritmos.

Segueixo desafiant el futur
travessant fronteres i passes
sóc privilegi de l'albada
i m'agrada somiar fins al capvespre.

No temis si em veus plorar
és que encara em sento viu
si aquesta cançó pogués conquerir
és per a tu, el meu honor per testimoni.

Salalalalala on és aquella rosa
Salalalalala jo sense el teu aroma
me'n torno a la mar
vella musa
per poder-te somiar

Sempre he posat l'amor per excusa
per no parlar de guerres ni angoixes
però aquesta pena fereix les meves venes
i no voldria renunciar a la meva joia.
Vaig darrere el teu somriure
aquell que brilla de nit i de dia
i si la vida és per triomfar
aquí em tens disposat a lluitar

La seguretat ha desaparegut de la meva pàtria
el robatori és la malaltia d'Iraq
voldria no haver tingut riqueses
perquè no vinguessin els estrangers a robar-les

Aquesta cançó la va escriure
una nena de nou anys
de nom Mawj Al Obaidi
que viu al Bagdad ferit

Fa temps que vaig deixar de somiar despert
per això em vaig comprar unes botes totterreny
i quan la tristesa em truca
l'esquivo com puc
si la vida no té preu
la lloguem com sabem.

I pels carrers mullats es reflecteix la meva silueta
una mica cansada però mai rendida
tot i que els carrers són amples no veig sortida
en aquesta ciutat maleïda carregada de mentides.

I pel número nou del carrer de l'Esperança
et veig per la finestra fins les orelletes de "plata"
i jo caminet de les ETT a la recerca del meu caixet
que sé fer moltes cosetes, tot menys cosir.

He trucat a mil portes, he escoltat mil promeses
i no vull ser groller però em cago en elles

jo només vull pencar i una mica de diners
i ser solidari amb tots els lletjos

Et truco i et miro però no endevino
als teus ulls res per què plorar
si existeix la teva creu deixa'm robar-la
i donar-te alè fins al final.
És un amor que sento des de fa temps
sense saber la teva dardada cap on va
i si no fos el blanc no em penedeixo
de posar al descobert els meus sentiments
per confessar: "t'estimo".

Amagat en la por escolto xiular el vent
protegir la teva bellesa de la pluja hivernal
voldria consolar les teves tristeses
al teu costat veig les estrelles brillar.
No m'importa el teu fer ni la teva pobresa
despullats som l'un per l'altre
i si no em tries no em penedeixo
de posar al descobert els meus sentiments
per confessar: "t'estimo"

Nascuda per somiar
entre desenganys i espines
buscant assossec va
per oblidar les dissorts.
Tinc les mans de roses
per curar les teves ferides
i un estel sincer
per il•luminar els teus dies.

Si te'n vas t'esperaré al mar
que ens va trencar silencis amb rialles
si te'n vas lluitaré fins a conquerir
el teu valor, sang i la tendresa.

Has arribat a deshora
censurada pel temps
al mirar-te pel temps
anhelo donar-te el meu cos.
Sóc aliat del temps
la teva vida val un repte
l'amor és el tron
la felicitat el regne

Em trobo a la pols del no-res
apartat del llenguatge
les meves mans tremolen quan escric
la tinta del meu fàstic.

Els meus records fereixen el present
i en el lèxic del roure prohibit
descansa el meu cos abatut
a la vogar d'aquests versos
en aquest amarg idil•li

i la meva consciència reposa
en el saber dels teus besos
plorant en la nit
per no donar-te la meva essència

No sé on neix el mar
però les ones em porten la pau
no sé on comença la vida
ni on acaba la dissort

Cerco paraules per aquesta cançó
que pugui calmar l'angoixa eterna
i encara que no trobi quin poema
hauré desfogat les meves penes

Mai aprovaré les guerres
i molt menys les invasions legals
per què tanta innocència?
per somiar tots els matins!

Morts, sang
llàgrimes, sofriment
gana, assassinat
terra, pobresa
poders, culpables
bancs, riquesa
governs, la clau
diners, pobresa

En un d'aquests matins
en què el sol t'empeny a l'arena
et vaig veure passar estirada
somiant que eres meva.

Amb el pas dels dies
devorava el teu caminar
aquells que embogien
i a l'arribar la nit
l'esperança se me n'anava
a l'espera que el sol sortís.

A la riba dels pensaments
vaig abandonar les pors
i vaig posar el coratge a la motxilla
i em vaig trobar en aquell cafè
amb l'illa com a testimoni
I allà començà aquest idil•li
Entre roques, mar i oblits.

I vaig somniar que despullava els teus besos
Enfrontar-me a la teva mirada
Compartir la nit i el matí
Fer amb el teu cos un vers
Sentir el meu cor viu
I exprimir el temps amb tu
I és que l'amor et dona ales
I et dona joc per a començar de nou
Entre roques, mar i oblits
Allà començà aquest idil•li
Entre roques, mar i oblits
vaig somniar, vaig somniar, vaig somniar

(Carta de Roger i Jordi a Montse en el dia del seu
aniversari de l’any 2005)

Tot just fa unes hores que ens has deixat
i t’enyorem molt, i t’enyorem molt,
els ulls són plens de llàgrimes
per tot l’amor que per tu jo he sentit.

Ara que descanses, que has deixat de patir,
t’escric aquesta carta amb el cor encongit
que breus s’han fet aquests 24 anys!
sempre amb el teu somriure, sense desànim.

I t’enyorem molt, i t’enyorem molt
de sentir la tendresa de la teva mà al meu cor
I t’enyorem molt, i t’enyorem molt,
de sentir la teva llum encenent el meu cor

Vaig aprendre de tu a emmudir l’enveja,
a expressar-me en veu alta i a dir el que pensava
vaig travessar fronteres en nom teu
i quan no hi eres somniava amb tu en un món millor

I ara que teníem el més preuat tresor de tots,
ens ha traït el teu fràgil cos,
però des dels cims que escalàvem
veuràs com parla, i riu, i juga i creix

GRIS
(2006)

Ilusioak ez dauka mugarik
irribarreak ez dauka sekreturik
zoramenak ez dauka bururik
eskuak ez dauka gezurrik
baina nik badakit maitasuna
bizi dela guzti honekin.

Miñak ez dauka aztarnarik
askatasunak ez dauka legerik
ixileak ez dauka kolorerik
negarrak ez dauka soinurik
baina nik badakit maitasuna
bizi dela guzti honekin